Xenaro é un home tímido e solitario que pasa desapercibido vaia por onde vaia. Un día, atopa a Greta, unha cadeliña abandonada, e decide levala para a casa. Dende ese momento comeza a cambiar: enfróntase co veciño de arriba, que lle fai a vida imposible, ao xerente da súa oficina, merca roupa con toques de cor e aprende a tocar o saxofón, que lle servirá para descubrir un amor inesperado.O home invisible de Joan de Déu Prats e unha fascinante historia, onde unha persoa corrente se vai decatando, pouco a pouco, das súas limitacións e as vai superando. Un libro de aventuras sobre a aventura da vida cotián

El señor Genaro no es alto ni bajo, ni delgado ni gordo, ni joven ni viejo. Es un hombre solitario y tímido, que pasa tan desapercibido que ni siquiera los vecinos lo saludan.
Un buen día, en uno de sus solitarios paseos, se encuentra una perra abandonada y a partir de ese momento su vida cambia. Poco a poco, el señor Genaro dejará de ser un hombre gris y logrará con las notas del saxofón enamorar a la vecina del piso de al lado.

El senyor Bernat és cuiner i s’estima tant el seu ofici que el primer que ensenya a dir al seu fill és «pa amb tomàquet», en comptes de «papa» o «mama».
I no li explica contes: li explica com
es fan la samfaina i la truita amb julivert.
El nen, però, vol ser astronauta, bomber o alpinista... I és que el senyor Bernat ha oblidat que per pujar els fills cal temps
i dedicació... com a la cuina!

Nàufrag ens parla del compromís dels éssers humans amb la natura i de la nostra responsabilitat envers les generacions futures, de l’arrelament, de l’orgull de pertànyer a una terra determinada i de tenir una identitat pròpia. És el que els passa als Sungkali, una tribu de l’illa de Sawu, al sud-oest asiàtic, que veu com li arrabassen la terra per utilitzar-la com a abocador de les deixalles de les populoses Hong-Kong i Singapur.
L’excusa per convertir aquells exòtics paratges en un gran abocador havia estat la suposada erupció d’un volcà que havia malmès l’entorn i obligat els nadius a malviure en un racó marginal de l’illa. Amb el temps, un grup de joves sungkali decideix recuperar la dignitat per la força, actitud amb la qual no estan gaire d’acord ni Uxò, el cap de la tribu, ni el fetiller Xilxes, que recorda una llegenda segons la qual recuperarien la seva illa quan un cocodril sortís del mar amb una orquídia anomenada anamba a la boca.
A tot això s’hi afegeix Eslida, «el que no té nom», un nàufrag de pell blanca que trobarà la protecció de Xèrica, una sungkali amb poders fetillers. Aquest desconegut voldria ser acceptat pel grup de joves, però no recorda ni tan sols el seu nom.
Mentrestant, a l’altra banda del món, el vell Martorell i un jove estudiant observen meravellats una flor esplèndida: la Phaleaenopsis lepidaria..., coneguda com a anamba.